Un dels contes que més m'ha agradat de Cròniques de la veritat oculta
de Pere Calders és La clara consciència. Rep aquest títol perquè l’amic del
narrador té una clara consciència de quan i com morirà, i aleshores fa tot el
possible per escapar del seu destí, però finalment no ho aconsegueix.
Un dels fragments humorístics que
apareix al conte és el següent: “D’una manera subtil, l’havia acompanyat fins a
la porta, i es va trobar amb el barret posat i desitjant-me una bona nit sense
adonar-se’n”. En aquest fragment el narrador, cansat del seu amic que porta una
estona parlant sense parar, el fa fora de casa d’una manera subtil.
El que més m’ha sorprès de la història és l’actitud que adopta l’amic del
narrador per tal d’escapar del seu destí, ja que fa coses que mai faria com
pujar a un arbre i tirar boles de paper als transeünts.
Un dels mots que he descobert llegint el conte és atrabiliari, que vol dir
irascible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada