La revolta del terrat, Pere Calders

1. Resum argumental:

En un edifici de gent rica, les criades van adquirir un tarannà arrogant i van perdre el capteniment que haurien de tenir. Aleshores el propietari de l’edifici va prendre mesures i va obligar a tots els llogaters  a dir a les seves serventes que es quedessin a dormir a casa seva. Així, va poder llogar les cambres del terrat on dormien les aquestes a gent modesta, entre ells el narrador i protagonista de la història i el seu gos.

Un dia el gos es va menjar un tapís molt valuós d’una senyora rica de l’edifici, i el propietari d’aquest va obligar al protagonista a desfer-se d’ell. Tots els veïns del terrat es van indignar perquè els propietaris rics també tenien gossos, però l’amo de l’edifici va dir que no podien rebre el mateix tracte els gossos d’uns i d’altres. Aleshores, es va iniciar una lluita terrible entre rics i pobres, i ambdós bàndols es van organitzar. La gent del terrat es va adonar que no disposaven de gaires aliments, però no van poder passar del segon pis per anar a comprar perquè estaven assetjats. Un home d’origen txec, però, els va animar dient-los que els senyors tindrien més aliments, però ells dominaven la vertical de la porta d’entrada a l’edifici i tenien al terrat 250 testos que podien utilitzar com a projectils. A més, tenien els dipòsits d’aigua allà dalt, sota el seu control, així que van tallar els conductes de sortida de l’aigua. Així, el temps va anar passant i semblava que ningú guanyaria la batalla: uns es començaven a morir de set i els altres de gana.

Una nit, es va acostar una persona per un dels terrats veïns dient que era un amic i els va donar aspirines i panets de Viena. Aleshores noves energies els van assistir i van començar a cantar himnes per tal que els enemics comprovessin que no defallirien mai. Quaranta-vuit hores més tard, els senyors els van adreçar una persona que els va dir que es rendien, i van negociar les condicions.

Acabat el conflicte els habitants del terrat van rebre una carta d’una de les Internacionals felicitant-los per la seva lluita i dient-los que s’han anotat el cas i que quan arribi l’hora de les grans compensacions els serà donat públicament el premi.

2. Narrador i punt de vista:

Narrador intern. Parla en primera persona del plural, i de vegades en primera del singular. Exemple:

“Uns quants periòdics intentaven trametre corresponsals, però (...) vam negar-los el permís d’entrada”.

3. Elements humorístics i irònics:

“Comprà una quantitat considerable de pedra volcànica i d’una mena de granit roig (...) i amb la combinació d’aquests dos elements, com a base de la concepció total, reeixí a enllestir una obra (casa) que era discreta des de tots els punts de vista”.

“I li va quedar una casa tan europea, que va atreure principalment a estrangers d’aquella part del món”.

“Dissortadament, en aquests instants d’ardidesa, un gos d’un veí del principal va pujar (al terrat) cercant el sol. M’inclino a pensar que no es tractava d’una provocació, que l’animal ni tan sols va pensar, en aquells moments, que la seva presència pogués ofendre ningú”.

“Una de les dones enfollí (...). Havia estat víctima de miratges: veia menjar en el no-res i s’hi precipitava amb la boca oberta”.

4. Personatges clau i personatges secundaris:

- Personatges clau: protagonista i narrador, gos, txec, propietari de l’edifici.

- Personatges secundaris: el jueu i els altres veïns del terrat, senyors rics.

5. Fets trasbalsadors que apareixen al conte:

- Realització d’un desig: llibertat, drets.

- Fets extraordinaris en contradicció amb les lleis naturals: el gos té atribucions humanes.

6. Motius que apareixen al conte i què representen:

- La casa: representa el món, on conviuen rics i pobres.

- El crim o actes violents: representa la revolta, el mitjà pel qual la gent del terrat vol aconseguir la llibertat.

7. Glossari:

- Gomboldar: tenir cura d’ algú fent tot allò que ell no podria o no sabria fer-

- Capteniment: manera de comportar-se.

- Urc: tarannà altiu, arrogant.

- Repatani: que no vol saber res d’allò que li podria fer canviar hàbits, mètodes, etc.

- Pruïja: ganes vehements de fer alguna cosa.

- Atuir: deixar com mort.

- Capitular: Rendir-se.