La revolta del terrat, Pere Calders

1. Resum argumental:

En un edifici de gent rica, les criades van adquirir un tarannà arrogant i van perdre el capteniment que haurien de tenir. Aleshores el propietari de l’edifici va prendre mesures i va obligar a tots els llogaters  a dir a les seves serventes que es quedessin a dormir a casa seva. Així, va poder llogar les cambres del terrat on dormien les aquestes a gent modesta, entre ells el narrador i protagonista de la història i el seu gos.

Un dia el gos es va menjar un tapís molt valuós d’una senyora rica de l’edifici, i el propietari d’aquest va obligar al protagonista a desfer-se d’ell. Tots els veïns del terrat es van indignar perquè els propietaris rics també tenien gossos, però l’amo de l’edifici va dir que no podien rebre el mateix tracte els gossos d’uns i d’altres. Aleshores, es va iniciar una lluita terrible entre rics i pobres, i ambdós bàndols es van organitzar. La gent del terrat es va adonar que no disposaven de gaires aliments, però no van poder passar del segon pis per anar a comprar perquè estaven assetjats. Un home d’origen txec, però, els va animar dient-los que els senyors tindrien més aliments, però ells dominaven la vertical de la porta d’entrada a l’edifici i tenien al terrat 250 testos que podien utilitzar com a projectils. A més, tenien els dipòsits d’aigua allà dalt, sota el seu control, així que van tallar els conductes de sortida de l’aigua. Així, el temps va anar passant i semblava que ningú guanyaria la batalla: uns es començaven a morir de set i els altres de gana.

Una nit, es va acostar una persona per un dels terrats veïns dient que era un amic i els va donar aspirines i panets de Viena. Aleshores noves energies els van assistir i van començar a cantar himnes per tal que els enemics comprovessin que no defallirien mai. Quaranta-vuit hores més tard, els senyors els van adreçar una persona que els va dir que es rendien, i van negociar les condicions.

Acabat el conflicte els habitants del terrat van rebre una carta d’una de les Internacionals felicitant-los per la seva lluita i dient-los que s’han anotat el cas i que quan arribi l’hora de les grans compensacions els serà donat públicament el premi.

2. Narrador i punt de vista:

Narrador intern. Parla en primera persona del plural, i de vegades en primera del singular. Exemple:

“Uns quants periòdics intentaven trametre corresponsals, però (...) vam negar-los el permís d’entrada”.

3. Elements humorístics i irònics:

“Comprà una quantitat considerable de pedra volcànica i d’una mena de granit roig (...) i amb la combinació d’aquests dos elements, com a base de la concepció total, reeixí a enllestir una obra (casa) que era discreta des de tots els punts de vista”.

“I li va quedar una casa tan europea, que va atreure principalment a estrangers d’aquella part del món”.

“Dissortadament, en aquests instants d’ardidesa, un gos d’un veí del principal va pujar (al terrat) cercant el sol. M’inclino a pensar que no es tractava d’una provocació, que l’animal ni tan sols va pensar, en aquells moments, que la seva presència pogués ofendre ningú”.

“Una de les dones enfollí (...). Havia estat víctima de miratges: veia menjar en el no-res i s’hi precipitava amb la boca oberta”.

4. Personatges clau i personatges secundaris:

- Personatges clau: protagonista i narrador, gos, txec, propietari de l’edifici.

- Personatges secundaris: el jueu i els altres veïns del terrat, senyors rics.

5. Fets trasbalsadors que apareixen al conte:

- Realització d’un desig: llibertat, drets.

- Fets extraordinaris en contradicció amb les lleis naturals: el gos té atribucions humanes.

6. Motius que apareixen al conte i què representen:

- La casa: representa el món, on conviuen rics i pobres.

- El crim o actes violents: representa la revolta, el mitjà pel qual la gent del terrat vol aconseguir la llibertat.

7. Glossari:

- Gomboldar: tenir cura d’ algú fent tot allò que ell no podria o no sabria fer-

- Capteniment: manera de comportar-se.

- Urc: tarannà altiu, arrogant.

- Repatani: que no vol saber res d’allò que li podria fer canviar hàbits, mètodes, etc.

- Pruïja: ganes vehements de fer alguna cosa.

- Atuir: deixar com mort.

- Capitular: Rendir-se.

Entrevista a Pere Calders

 

En aquest video Pere Calders és entrevistat per Josep Maria Espinàs, un periodista, escriptor i cantautor català. 

Com era realment Pere Calders

El programa "El meu avi" de TV3 repassa la vida de l'escriptor Pere Calders a través dels testimonis de les persones que el van conèixer, mostrant-nos com l'humor i l'actitud vital de Pere Calders han marcat la seva família.

Grup de Sabadell

El grup de Sabadell o Grup de La Mirada va ser una agrupació de gent jove fundada l'any 1917 a l'entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, amb l'objectiu de renovar la vida cultural de la seva ciutat i també de Catalunya. En van formar part artistes i escriptors com Joan Oliver i Sallarès, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres. El màxim impulsor en va ser Francesc Trabal.
 
Des de la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura barcelonines, varen projectar damunt la ciutat el seu esperit de revolta i un ideal de modernitat cosmopolita que es van traduir molt aviat en l'humor provocatiu i l'activisme cultural que van caracteritzar el grup al llarg dels anys vint, fins a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera.
 

L'humor que practicava la Colla de Sabadell era un humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat —la sabadellenca de primers de segle— tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una estètica de la transgressió molt semblants.

El grup va publicar un full dominical de caràcter satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba. Però l'empresa més important del grup va ser la fundació d' Edicions La Mirada, l'any 1925, que després esdevingué a formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col·lecció La Mirada.


La Colla de Sabadell van fer seu l'ideal regenerador de la Catalunya-ciutat amb què la burgesia catalana intentava bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que ajudés a vertebrar el país; una cultura contra la qual s'havien rebel·lat les avantguardes a la resta d'Europa.

Biografia Pere Calders

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.

Ben aviat, l'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on ja s'insinuaven els trets característics del que havia de ser la seva obra posterior, com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, va adoptar un actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se. 

Guerra Civil

 

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc. Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.

De retirada cap a Barcelona va ser capaç d'escriure la seva primera novel·la llarga, Gaeli i l'home Déu, tot i que no es va publicar fins al 1986. Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló.

Exili

 

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner".

Pere Calders no es va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, a part que es va relacionar de manera habitual amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats.

En aquell país, va treballar per a la editorial Uteha a més de fer altres feines per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible.  Alhora, no va deixar d'aprofundir en la seva faceta de contista i novel·lista, i va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.

L'any 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser plenament reconegut per la major part de la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera època. També són reculls de contes els dos llibres que van seguir: Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959). 

Retorn a Catalunya

 

Va tornar a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va escriure a revistes com Tele-Estel, Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Ronda naval sota la boira (1966) i la narració curta Aquí descansa Nevares (1967). Aquesta obra, els contes de Gent de l'alta vall i La batalla del 5 de maig (que inclouria a Invasió subtil), conformen el que el mateix Calders anomenava "l'obra de tema mexicà" o "les mexicanes". D'altra banda, a L'ombra de l'atzavara mostra la dura experiència de l'exili, tant individual com col·lectiva.

Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volum Tots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent. Per llegir més contes inèdits, els lectors van haver d'esperar fins al 1978, amb Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica Serra d'Or el 1979), i posteriorment Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat), De teves a meves (1984) o El barret fort (1987). Val a dir que, malgrat el reconeixement dels cercles intel·lectuals a la seva obra, no va aconseguir un èxit popular important fins que, el setembre de 1978, el grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana, que va representar un dels èxits teatrals del moment.

Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per a Canigó, Serra d'Or, El Temps i Avui. 

L'any 1984 es va iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX, d'Edicions 62, i el 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. 

Resums d'articles sobre Pere Calders

Resum d'un l'article d'Isidre Grau publicat al diari "Avui" el 21/12/00

 Pere Calders era un home afable i discret amb una gran envergadura literària. El seu estil és aparentment simple, amb un lèxic senzill, però en el fons era un home que se savia poseïdor d'una escriptura molt afinada i contundent. A més de dominar la forma, no li manca la ironia, l'honestedat moral, l'observació i la capacitat per sorprendre al lector contínuament. 

La casa i el jardí van ser els escenaris predilectes d'aquest autor, qui va construir una obra coherent al marge de les modes, centrada en la reacció que provoquen unes situacions excepcionals en uns personatges normals.

Resum del text " Pere Calders: ideari i ficció", d'Amanda Bath

Calders conclou que el concepte de realisme històric s'ha vist superat, ja que la literatura fa molt que ha estat alliberada pel cinema de l'obligació de divulgar els fets. Ara l'autor és lliure de'escapar del realisme. La fantasia és una via per a fugir de la vida real, i Calders la oposa al materialisme i a la superficialitat de perspectiva, constituint una font d'humor. Calders contempla la condició humana com l'únic teme digne de consideració en literatura. El pessimisme inherent de les seves obres es veu mitigat per l'humor de l'autor, i pel seu dolç tractament dels personatges, que mai no són obertament ridicultzats o culpats per tots els seus errors excessivament humans.

Resum del text "La mirada de Pere Calders", de Maria Campillo

Calders sempre ha insistit en la base "real" dels seus contes i en la seva disposició personal cap a les "veritats ocultes", a més de la seva creença en la sort, la predestinació i la casualitat. Evidentment, es tracta d'una captació del "real" subjecte al punt de vista. Una mirada, doncs, no pas orientada a l'explicació d'un món amb causes i efectes lògics, sinó dirigida a tractar de veure les coses tal com ell les veu.