Resum d'un l'article d'Isidre Grau publicat al diari "Avui" el 21/12/00
Pere Calders era un home afable i discret amb una gran envergadura literària. El seu estil és aparentment simple, amb un lèxic senzill, però en el fons era un home que se savia poseïdor d'una escriptura molt afinada i contundent. A més de dominar la forma, no li manca la ironia, l'honestedat moral, l'observació i la capacitat per sorprendre al lector contínuament.
La casa i el jardí van ser els escenaris predilectes d'aquest autor, qui va construir una obra coherent al marge de les modes, centrada en la reacció que provoquen unes situacions excepcionals en uns personatges normals.
Resum del text " Pere Calders: ideari i ficció", d'Amanda Bath
Calders conclou que el concepte de realisme històric s'ha vist superat, ja que la literatura fa molt que ha estat alliberada pel cinema de l'obligació de divulgar els fets. Ara l'autor és lliure de'escapar del realisme. La fantasia és una via per a fugir de la vida real, i Calders la oposa al materialisme i a la superficialitat de perspectiva, constituint una font d'humor. Calders contempla la condició humana com l'únic teme digne de consideració en literatura. El pessimisme inherent de les seves obres es veu mitigat per l'humor de l'autor, i pel seu dolç tractament dels personatges, que mai no són obertament ridicultzats o culpats per tots els seus errors excessivament humans.
Resum del text "La mirada de Pere Calders", de Maria Campillo
Calders sempre ha insistit en la base "real" dels seus contes i en la seva disposició personal cap a les "veritats ocultes", a més de la seva creença en la sort, la predestinació i la casualitat. Evidentment, es tracta d'una captació del "real" subjecte al punt de vista. Una mirada, doncs, no pas orientada a l'explicació d'un món amb causes i efectes lògics, sinó dirigida a tractar de veure les coses tal com ell les veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada