Camperola llatina, anàlisi del poema

Camperola llatina

 

Alada, véns al solc i a la sembrada

i decantes el cap a la claror,

i mig augusta, mig espellifada,

et corones amb l’or de la tardor.

Tens la cintura fina i abrivada

i el si d’una naixent promissió;

canta la teva boca, incendiada

com una rosa de l’Anacreó.

I fas anar la teva grana en doina

com sobirana que escampés almoina

i et rius del pobre Gàlata ferest.

Mai no sabràs que dins la gleva amiga

jeu enterrada una deessa antiga

que et vetlla encara, compassant-te el gest.

ANÀLISI DEL POEMA:

Autor:   

Josep Carner.

 

Contextualització:

Forma part del llibre Verger de les galanies, publicat el 1911, en el qual la dona és la protagonista dels poemes. Pertany a l'etapa noucentista de l'autor.  

 

Tema:

 Les arrels clàssiques de Catalunya explicades a través d'una camperola catalana.

 

Rima i mètrica:

És un sonet format per dos quartets i dos tercets.  La rima és consonant i té una rima femenina als versos senars dels quartets i  als dos primers versos de cada tercet; la resta té una rima masculina. Tots els versos del poema són decasíl·labs d’art major, i segueixen el següent esquema: ABAB ABAB CCD EED. Les dues primeres estrofes presenten una rima encadenada, i les dues restants apariada.

 

Recursos retòrics:

• Polisíndeton: a les tres primeres estrofes ( i... i... i...).

• Antítesis: "mig augusta, mig espellifada" (v.3).

• Comparació: 

           1. "canta la teva boca, incendiada com una rosa de l’Anacreó" (v.7 i 8).

           2. "I fas anar la teva grana en doina com sobirana que escampés almoina" (v. 9).

 

Característiques típiques noucentistes:

      - Idealització de la realitat.

 

      - Fa referència al classicisme i a la civilitat.

Vocabulari:

• Augusta: Que inspira reverència i admiració per la seva grandesa, la seva excel·lència, la seva dignitat.

•  Espellifar: Malmetre, destrossar.

• Abrivada: ufanosa.

• Promissió: Terra promesa.

• En doina: escampada. 

• Ferest. Que fa feredat, horrible.