Translate

diumenge, 8 de desembre de 2013

Biografia Pere Calders


Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.
Ben aviat, l'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on ja s'insinuaven els trets característics del que havia de ser la seva obra posterior, com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, va adoptar un actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se. 


Guerra Civil

 

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc. Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.
De retirada cap a Barcelona va ser capaç d'escriure la seva primera novel·la llarga, Gaeli i l'home Déu, tot i que no es va publicar fins al 1986. Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló.

Exili

 

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner".
Pere Calders no es va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, a part que es va relacionar de manera habitual amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats.
En aquell país, va treballar per a la editorial Uteha a més de fer altres feines per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible.  Alhora, no va deixar d'aprofundir en la seva faceta de contista i novel·lista, i va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.
L'any 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser plenament reconegut per la major part de la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera època. També són reculls de contes els dos llibres que van seguir: Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959). 

Retorn a Catalunya

 

Va tornar a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va escriure a revistes com Tele-Estel, Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Ronda naval sota la boira (1966) i la narració curta Aquí descansa Nevares (1967). Aquesta obra, els contes de Gent de l'alta vall i La batalla del 5 de maig (que inclouria a Invasió subtil), conformen el que el mateix Calders anomenava "l'obra de tema mexicà" o "les mexicanes". D'altra banda, a L'ombra de l'atzavara mostra la dura experiència de l'exili, tant individual com col·lectiva.
Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volum Tots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent. Per llegir més contes inèdits, els lectors van haver d'esperar fins al 1978, amb Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica Serra d'Or el 1979), i posteriorment Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat), De teves a meves (1984) o El barret fort (1987). Val a dir que, malgrat el reconeixement dels cercles intel·lectuals a la seva obra, no va aconseguir un èxit popular important fins que, el setembre de 1978, el grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana, que va representar un dels èxits teatrals del moment.
Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per a Canigó, Serra d'Or, El Temps i Avui
L'any 1984 es va iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX, d'Edicions 62, i el 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada