Inici de campana
Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.
COMENTARI:
Inici de campana és un dels poemes més coneguts de Bartomeu Rosselló-Pòrcel
i forma part del llibre Quadern de Sonets,
publicat el 1934.
Pel que fa a la mètrica, el poema està format per una sola estrofa amb
catorze versos hexasíl·labs. Tenen tots rima assonant excepte el segon, el
cinquè, el vuitè, el desè i l’onzè. El novè no té rima, i els versos són femenins.
Al poema trobem sinalefes al vers setè i a l'onzè, i algunes elisions.
Destaquen el continu ús dels adjectius, així com les frases breus i contundents
i els encavalcaments (versos 4-5 i 7-8). Aquests últims produeixen un efecte de
suspensió de les paraules.
El poema representa la identificació entre el jo poètic i la realitat que
envolta el poeta, una mena de relació entre el jo interior i l’instant fugaç,
efímer, que viu l'autor: el moment en què sona una campana al capvespre. La
mètrica breu del poema remarca aquesta sensació de moment efímer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada